NAMASTE,

El blog ha agafat un nou cami, un nou color, un nou aroma... els de la India.

Intentarem que des d'on sou ara mateix pogueu viatjar amb nosaltres i sentir l'escalfor d'aquesta gent, la bellesa del seu paissatge, la tendresa de la seva mirada sempre atenta i la magia dels seus somriures...

Benvinguts al Sud de l'India!!!

FORT COCHIN



La ciutat més calorosa que hem visitat!!!
Rodejada de mar, però... qualsevol hi suca els peus!!!

Això que veieu és el clavegueram que es veu per tota l'Índia:
un canal descobert per on circula "tot" i pedres planes que fan de pont
per poder accedir a les cases o botigues
(no fa la podor que sembla, suposo que a ple agost....)


Aquesta mena de pareo que porta aquest indi
s'anomena lungi (estampat) o doti (blanc).
És la vestimenta típica dels més pobres



Quins colors!!! Això que veieu és ballarí típic de la zona
(aquest és de mentida, eh? està fet de palla!)
fan representacions d'obres de teatre.


Xarxes xineses

Les xarxes les deixen anar, s'esperen uns 5 minuts i
les aixequen a mà!!!!

Mireu per a què serveixen les ofrenes!!!!
tot de floretes per la "Madre Teresa de Calcuta"
i vé una cabra i se les menja!!!
Aquesta carona és de pur esgotament,
després de 4 hores d'estira i arronssa amb el State Bank of India
(van ser un total de 6 i un dia perdut de viatge).
Tot per aconserguir que ens diguessin que els diners que els caixer no ens va donar però si es van descomptar, se'ns tornarien!!! Increïble!!!!
Quina colla!!!
(Per més detalls pregunteu als protagonistes)

KALPETA

AMRITA ("LA DONA QUE ABRAÇA")

Aquest som el grup pintoresc que hem anat a abraçar a l'Amrita, un dia inolvidable amb una gent amazzing, com diria la nostra estimada Tonya :)

Amb lo gran que és l'Índia i lo lluny que poden arrivar a viure els seus habitants...
tots vesteixen igual!!!!!!!!!!


La jornada va acabar amb un bon recital de cançons cantades
a ple pulmó en indi, anglès, castellà i català (una cruïlla de cultures, jeje)

En principi teníem pensat fer una visita al Parc Natural de Wayanad, però quan vam arrivar a l'hotel i vam demanar informació... la cosa semblava bastant complicada i CARA!!! (al final acabes pensant en rupies). Ens van comentar que podíem demanar consell als nostres veïens d'habitació que ja hi havien anat.
Quina agradable rebuda!!!!!
La Tonya i en Geen ens an obrir la porta de la seva habitació com si ens estiguéssin esperant!!!!! tot i que ell anava despullat i ella una mica despentinada, jeje.
Al final vam passar amb ells tota l'estada que teníem programada a Kalpeta i vam anar a veure a la Dona de abraça i a abraçar-la!!!! quina admiració que li tenen a aquesta dona!!!
La veritat és que aquesta parella de hippies de texas ens han robat el cor, és un dels millors records que ens enportem, que bonics!!!! els enviem un petó enorme, We love you, Tonya and Geen!!!!





MYSORE

EL MERCAT un indret on les olors, els colors i els somriures són els protagonistes




tot ben ordenadet en el mercat i una explosió de colors allà on mirem...

el "petit indi"!!! un nen encantador que ens va ensenyar a fer incens en la botiga del seu oncle. Una delicia de família que ens va acompanyar una bona estona amb un té calent i envoltats dels millors aromes de l'Índia...

PALAU DEL MARAHÀ DE MYSORE




BELUR I HALEBID (TEMPLES HOISALA) 21/02-22/02

TEMPLE DE HALEBID




TEMPLE DE BELUR



Hem parat en aquests petits poblets interiors de l'estat de Karnataka per visistar els decoradissims temples de la Dinastia Hoysala (hindus). El principal encant que tenen es el finissim treball escultoric de la fasana..(la c trencada encara la busco...) La fasana del davant esta plena de ballarines del Kamasutra!!! Aixo si, rodejades de deus i animals mitologics...

CATARATES DE JOG (19/02-20/02)

Aquest es un altre mono que es va estar banyant una bona estona i va estirar-se al sol com les sargantanes
El mono que va intentar robar-me els mitjons, ens va ensenyar les dents i ens va seguir un bon tros deixant clar que allo era casa seva.
On es en Tarzan quan el necessites??

Hem canviat de paissatge, de la platja hem passat a la muntanya.
Tot i que l'aigua que hi baixa en aquesta epoca no es gaire generosa, el paissatge es impresionat... 1200 escales (per anomenar-les d'alguna manera) primer de baixada, pero despres d'eterna pujada (la fluixera i la falta d'aigua ens dificulten la pujadeta...)




GOA (15/02-18/02)


La nostra caseta de la platja, Benaulim

Platja d'Anjuna, refugi dels hippies dels 70.
Encara hi son (amb tanga i depilats!!!!!!!!!!!!!!!)
Calen paraules???
Cabanyeta de bambu a la platja, platges cocoteres, peix i marisc i una moto per desplacar-nos.
Tot molt idilic si no fos guirilandia i no se'ns hagues disparat el pressupost, pero va valer la pena, ja estalviarem.


TARKALI (14/02-15/02)

Us presentem a en Sumit, el nostre amic motorista, al jardi de casa seva



Paradise beach!!!!


Una immensa platja deserta (algun pescador) rodejada de cocoteros i plena de petxinetes!!!!!!!!!!!!


La nostra arribada va ser a l'estil Indiana Jones!!! l'ultim autobus acaba de marxar, el veiem allunyar-se, pero.... un voluntarios indi s'ofereix a ajudar-nos, com??? sera un cotxe? sera un camio? noooo!!!! es una moto!!!! podeu imaginar l'escena: un indi, dos guiris i quatre motxilotes a tota velocitat, esquivant rickshaws i bufals empanats, en plena persecucio del bus!!!! aconseguit!!!! l'aturem amb una derrapada i respirem tranquils i fent bots al seient del bus (pels forats de l'asfalt)...



L'estada en aquest tranquil poble va ser curta pero molt agradable...



DORMIM AL TREN... Zzzzzzz

Mames i papes, no patiu... tot i que sembli mentida vam poder dormir una mica i no tan malament com pot semblar.
El moviment okupa tambe existeix a l'India i en vam patir les consequencies... despres de les espentes, l'estres de buscar el lloc i d'assimilar el que estavem veient... oh no!!!! les nostres lliteres eren seients i, a sobre, ocupades per dos hippies austriacs i una coreana... quin remei, 5 persones assegudes en un espai per tres durant 2 h (de les 22 a les 00)!!! vam ser tolerants i pacients, l'ensurt no va ser tant quan vam descobrir que eren lliteres plegades i que baixarien "aviat"... a l'India has de respirar a fons, comptar fins a deu i fer: Oommmmm... ("es muss sein? es muss sein!" , "aixi ha de ser? aixi ha de ser!!").

Despres de dormir una estoneta a l'estacio de Thana (prop de Mumbai) vam agafar un altre tren fins a Kudal
Proper desti: Tarkali!!!

AURANGABAD (09/02-12/02)

FORT DE DAULATABAD


Per no ser previsors i no reservar els bitlles de tren abans no vam poder marxar d'Aurangabad quan teníem previst... així que vam haver de quedar-nos un dia més i vam aprofitar per visitar aquest fort, crec que el millor conservat que hem vist mai!!


El sistema de les portes, estratègicament col·locades i amb claus per evitar les embransides dels elefants... el temple, les muralles, els passadissos totalment foscos (i plens de rat-panats!!!), les vistes i la gent tan maca que treballa en la restauració...


COVES D'ELLORA

Coves budistes, hindus i jainis...i el Temple Kailasa, una maravella arquitectonica!!! En Miquel esta flipant en colors!!! va fent aquareles i la gent no para de fer-nos fotos!!!!!!!!


COVES D'AJANTA...



Una maravella excavada a la roca, un conjunt de 30 coves budistes en un paissatge acollidor. Estic "en mi salsa"!!! Tot ple de Budes!!! Oommmmmmm....

Hem apres la lliçó... mai mes amb una visita organitzada i amb guia!!! et fan corre, no gaudeixes gens i no t'enteres de res!!!!





ELS RICKSHAWS...

Aixo que veieu son els rickshaws, una mena de motos de tres rodes amb capota que van a tota llet pels carrers indis. Son un autentic perill!!! Aqui regna la llei del mes fort, tot s'hi val i les linies dels carrils (si n'hi ha) no serveixen per res. Piten constantment per dir "ei! que estic aqui i t'adelanto!" i perque no porten retrovisors.

De dos carrils en fan 4 sense problemes, no corren mes de 40 km/h, pero us asseguro que tanques els ulls mes d'una vegada i no les tens totes...

Al final t'acabes acostumant i s'ha convertit en una rutina en els nostres desplacaments dins les ciutats (no et pots quedar tirat mai, sigui on sigui i a qualsevol hora sempre hi ha un rickshaw per portar-te on vulguis, pero... regateja!!!)