Mames i papes, no patiu... tot i que sembli mentida vam poder dormir una mica i no tan malament com pot semblar.El moviment okupa tambe existeix a l'India i en vam patir les consequencies... despres de les espentes, l'estres de buscar el lloc i d'assimilar el que estavem veient... oh no!!!! les nostres lliteres eren seients i, a sobre, ocupades per dos hippies austriacs i una coreana... quin remei, 5 persones assegudes en un espai per tres durant 2 h (de les 22 a les 00)!!! vam ser tolerants i pacients, l'ensurt no va ser tant quan vam descobrir que eren lliteres plegades i que baixarien "aviat"... a l'India has de respirar a fons, comptar fins a deu i fer: Oommmmm... ("es muss sein? es muss sein!" , "aixi ha de ser? aixi ha de ser!!").
Despres de dormir una estoneta a l'estacio de Thana (prop de Mumbai) vam agafar un altre tren fins a Kudal
Proper desti: Tarkali!!!
"Un tren de somnis" títol per una pròxima pel.lícula.
ResponderEliminarI aquí ens queixem de Renfe ;>o
...in...presionant.. :-o